Incineradora

Una planta incineradora és una instal.lació on té lloc un procés de combustió controlada del rebuig dels residus (la fracció no reciclable), els quals són transformats en cendres, escòries (compostos inorgànics semifosos i refredats) i gasos. D’aquesta manera es redueix de forma important el volum de residus i s’aprofita l’energia que contenen per generar electricitat. Les cendres i escòries són objecte d’una disposició controlada i els fums i gasos són rentats i depurats.

Esquema de la planta

La planta d´incineració la podem dividir en sis zones:

1.La fossa:

Fossa d’emmagatzematge de deixalles amb capacitat màxima de 1.200 tones. Es controla l’estat i la naturalesa dels residus, de manera que es puguin refusar aquells residus per als quals s’hagi previst una altra destinació. Les males olors s’eviten xuclant l’aire de la fossa de recepció cap al forn.

2.Els forns:

Dues unitats, amb capacitat individual d’incineració de 9.6 tones/hora. La combustió dels residus fa que es transformin en gasos, cendres i escòries i calor. La temperatura a què es cremen va dels 850ºC als 1000ºC, cosa que garanteix que la combustió dels residus i dels gasos és completa.

3. El generador:

Es tracta d’un turboalternador de condensació amb un buit de 0.25 bars. La potència elèctrica generable, amb un funcionament a plena càrrega dels dos forns, és de 7.400 kw.

Els gasos alliberats per la combustió passen a la caldera de recuperació on se’ls fa passar per diverses fases de refredament i d’intercanvi de calor, de manera que es produeix vapor d’alta temperatura i pressió (360ºC i 36 bars) que acciona el turboalternador.

La capacitat de producció d’aquest grup genera energia per a l’autoconsum de la planta i la resta es distribueix als ciutadans a través de la xarxa elèctrica (a 25.000 volts).

El vapor refredat que surt de la trubina, es porta a un aerocondensador, l’aigua resultant s’introdueix de nou a la caldera i s’inicia de nou el cicle de producció de vapor.

4. El filtre de rentat dels gasos àcids:

Les exigències mediambientals no consisteixen només a buscar sistemes eficients de tractament de resiuds per a minimitzar-en l’impacte. Cal que aquests sistemes siguin nets en ells mateixos. Per aquesta raó, la Planta de Valorització de RSU vigila especialment l’emissió a l’atmosfera dels gasos que ha utilitzat per produir energia. Per tal d’evitar que puguin difondre elements contaminants, els gasos de sortida de calderes passen per una planta que separa les partícules sòlides que encara puguin contenir (les cendres), les quals, unides a les que han quedat a la caldera, rebran el tractament que s’escaigui com a residus especials que són. La resta, la part gasosa acuradament filtrada, ingressarà finalment a l’atmosfera a través d’una xemeneia.

Per tant, per tal d’evitar l’emissió de compostos tòxics com metalls pesats, gasos àcids, compostos orgànics clorats, etc. cada línia està equipada amb un sitema de depuració de gasos en tres etapes:

• Reactor semisec per a neutralitzar els gasos àcis (HCl, HF, òxids de nitrogen, òxids de sofre, etc.) mitjançant la dispersió sobre una base de calç, formant-se com a resultat les corresponents sals calcàries. A més a més de la reacció àcid-base, el refredament dels gasos en aquesta fase permet la condensació dels metalls en fase volàtil i la seva posterior precipitació en forma d’òxids i hidròxids.

• Injecció de Carbó Actiu per a l’eliminació de metalls volàtils, particularment mercuri i cadmi, i compostos orgànics no específics, particularment dioxines i furans.

• Filtre de Mànegues per a l’eliminació de partícules, cendres volants i residus de depuració de gasos. El filtre de mànegues es pot assimilar a una aspiradora gegant amb centenars de bosses de filtració, unes cent per línia, amb les que s’aconsegueix una neteja molt eficaç.

Les cendres volants i els residus de depuració de gasos retinguts en els filtres de mànegues són una material de naturalesa inorgànica i mineral. Mitjançant el procés de cementació es converteix aquest material polvorent en blocs monolítics sòlids semblants al formigó, evitant així la seva possible dispersió a l’atmosfera. A més, en el procés de cementació es transformen els metalls en sals insolubles que estan integrades en una matriu cristal.lina que evita el seu arrossegament, dispersió i dissolució en l’aigua de la pluja, inclòs en el cas de que els blocs es fracturin.

5. La xemeneia:

La xemeneia, d’una alçaca de 50 metres, està formada per dos conductes, un per cada forn, de manera que es manté constant la velocitat de sortida dels gasos.

6. Les escòries:

Constitueixen la fracció sòlida. Es refreden per mitjà d’un bany d’aigua i a continuació es condueixen a una cinta transportadora que les du a un dipòsit d’emmagatzematge. Prèviament s’efectua la separació de les parts metàl.liques (ferralla) per al seu reciclatge. Pel seu origen i naturalesa, aquests residus estan molt mineralitzats i estan formats fonamentalment per SiO₂, CaO i Fe₂O₃. No contenen matèria orgànica i es poden reutilitzar com a matèria primera en processos industrial, en certs materials de construcció o com a subbase de carreteres, de manera que si abans eren considerats un residu no especial, ara passen a ser considerats com un subproducte.

A Espanya, la primera comunitat autònoma que ha regulat explícitament l’aprofitament d’escòries de les incineradores de RSU ha estat Catalunya, seguint l’exemple dels països més avançats (Alemanya, Suècia, Holanda i Dinamarca) on l’aprofitament supera el 90%.

Esquema de funcionament

Els residus arriben a la planta en camions de caixa tancada i compactadors, i prèvia autorització s’adrecen a una bàscula electrònica per a ésser pesats. Posteriorment, passen a la plataforma de maniobra, des d’on aboquen la seva càrrega al fossat d’emmagatzematge. Una grua s’encarrega aleshores d’agafar la brossa i introduir-la al forn, on es processa a la cambra de combustió i a la de post-combustió. Els gasos que es produeixen passen a la caldera de recuperació on es genera el vapor reescalfat que, mitjançant un turboalternador, es convertirà en energia elèctrica. Els excedents són vehiculats a una planta de rentat de gasos abans de sortir a l’atmosfera per la xemeneia. Tot el procés es controla informàticament i es visualitza mitjançant un circuit tancat de TV.